—Penso en ella cada dia. No és l’únic que tinc al cap, ni el primer que se m’acut en llevar-me, però no puc evitar que la meva ment sàpiga que existeix i m’ho recordi.
»Cada vegada que la veig, se m’apropa o em parla el cor em comença a bategar més de pressa, no sé què dir ni què fer i voldria desaparèixer.
»Un dia vaig escriure un poema parlant d’ella, i ara tinc dotzenes d’arxius on surt el seu nom. No els rebrà mai, però són allà.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
