Sóc la Parca, la que camina darrere vostre amb pas de gat i somriure de ganivet. No vinc a jutjar-vos: només acompanyo, observo, escolto el darrer alè que us escapa. Em presento en societat perquè ja n’estic tipa d’amagar-me. Quan el vostre temps s’esfilagarsa, jo hi sóc, silenciosa, fidel, inevitable. I ara que em coneixeu… continueu ballant.💀
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
