Xiu

Eloi

@eloi_valls22

Vinc a parlar d'un tema que bé, per als escriptors novells com jo, és complicat. Una part que tot i que sembla important, no deixa de ser part de la procrastinació.

Com a escriptor de mapa jo he de tindre tota la història estructurada abans de posar-me a redactar. He escrit quatre novel·les i actualment estic corregint la cinquena. Dubto que siguin històries increïbles, però jo estic satisfet i puc dir que la feina de debò la vaig fer abans de tan sols començar a redactar. La feina prèvia, per mi, és imprescindible. Existeixen els escriptors de brúixola que són capaços de crear una història improvisant, simplement redactant, i jo els admiro la veritat, però jo necessito tindre una estructura. Això no vol dir que aquesta sigui completament estàtica. Mentre redacto puc fer canvis, no soc radical. Però necessito establir unes bases. Fer fitxes de personatges, crear la història, estructurar-la, dividir-la en capítols. I el més rellevant, entendre que la construcció del món és important, però no ha de ser la prioritat principal. Hi ha molta gent que es capfica en la construcció del món, la qual també anomenen "world building" ves a saber per què. Però capficar-se en això és una trampa. Expandeixen el món fins a l'últim detall i sabeu un secret? Això és procrastinació. Sí, ho és Perquè mentre es construeix al món al mínim detall, no s'està fent el més important: construir la història i redactar. Per molt impressionant que sigui el teu món, si no tens una història, si en aquest món no passa res, doncs s'està perdent el temps. Això en cas que el que es vulgui sigui escriure és clar. Si el que voleu fer és construir mons perquè us apassiona doncs endavant, però si el vostre desig és crear una història, una novel·la, capficar-se en la construcció del món durant setmanes és una trampa. Una part de la procrastinació. Perquè és un autoengany. Creiem que estem fent quelcom molt important, però realment estem deixant de banda la part més complicada. Crear la història i fer que aquesta tingui sentit. Creem el món sí, però fem-ho fins a cert punt. Que la creació del món no tapi que ens falta voluntat per escriure.