només demanava que cada persona que portés un llibre tornés amb un altre, encara que fos escrit a mà.
Un dia va aparèixer la Hanan, una nena tímida de 10 anys, amb una llibreta de tapes trencades. La va deixar sobre la taula i va dir:
—No tinc llibres per tornar. Només he escrit això.
En Fadil el va obrir. Eren històries inventades: dracs que creuaven deserts, nens que salvaven pobles, estrelles que parlaven en els somnis.
L'ancià va somriure amb els ulls humits.
—Hanan, això és més valuós
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
