La llegenda dels quatre mons és una història que vaig estructurar fa anys i que el passat juliol vaig acabar de redactar. Ha estat una feina de tres anys, que en realitat encara dura. L'estic tornant a corregir i la vaig penjant de mica en mica a xiuxiuejar.
Jo no m'enganyo. Escric sobretot fantasia en català. El nínxol és tan petit que és impossible que visqui de l'escriptura. Però aquest convenciment no m'impedeix continuar escrivint. Crear històries m'apassiona. Corregir és una merda però forma part del procés. Estructurar és la meva part preferida, més que redactar fins i tot. Perquè en el treball previ és on es fa la feina de debó. Fas pluja d'idees, n'agafes, en descartes, comproves com pot evolucionar la història. Crees personatges i veus com evolucionen. Perquè arriba un punt que això passa. Jo com a autor deixo de ser amo de la meva història. Al final no passa el que jo vull, sinó el que li encaixa més a la història. Soc un espectador més de la meva pròpia història, amb la diferència que la vaig vivint a mesura que es crea. Escreiure és complicat si, perquè estas lluitant contra enganys i excuses que tu mateix t'imposes per no escriure, però si els superes, si aconsegueixes convertir l'escriptura en un hàbit, aquesta t'abraça. Escriviu gent escriviu. I que cony, doneu-li una oportunitat a la meva història!
xiuxiuejar.com/llibre/d7f578a1-ae59...
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
