Un company de pis s’ha mudat avui, he tornat a casa fa pocs minuts i he vist la seva habitació buida… tinc sentiments contradictoris, perquè vam viure junts per més de 2 anys, vam viure moltes experiències junts, ens vam recolzar als moments dolents, i vam gaudir també dels moments bons, va esdevenir un germà per a mi, però enguany ens hem allunyat, diria jo que al principi per part seva, i jo m’he cansat de sentir que era jo sempre qui el buscava, llavors he deixat de posar-hi esforços.
Crec que em posa més trist el fet de sentir que la relació ja no era igual de propera fa uns mesos, i que potser mai tornarà a ser-la. Crec que no m’imaginava que el comiat seria mitjançant WhatsApp.
La vida mateixa, suposo… no totes les relacions acaben tan be com comencen, però hem de tenir clar que les relacions es mantenen entre els 2, no només 1 d’ells pot remar. I tot i que faci mal, quan deixes de remar i t’adones que l’altre no ho estava fent, pel teu ben propi has de triar si val la pena continuar remant.
Et desitjo el millor, Valentín 🫶🏻.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
