Vagi per davant que demano disculpes per publicar les meves merdes aqui. No crec que interessin a ningú, pero ho necessito fer. He anat molts mesos al psicòleg i no he tret mai cap conclusió, excepte que segons la psicòloga odío al meu pare, crec que no, estrm distanciats però odi? No. El que em pasa es que he tardat 55 anys en adonar-me que pots estar voltat de gent, a la feina, a casa, a tot arreu i estar completament sol. Me adonat que no vull estar a la feina, i crec que l'empresa on treballo tampoc m'hi vol. A casa, la familia han passat de ser el millor que m'havia passat a mai, a ser companys de pis. Ja no recordo la última vegada que vaig somriure sopant, ni recordo una conversa amb la meva parella que no sigui "porta pa" "1 o 2 barres" "quin temps han dit que farà demà".
Bé, si em permeteu aniré publicant els meus pensaments. Gracies i perdó
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
