Ahir, fent el tafaner, vaig sentir com un vigilant de seguretat d'un centre públic situat a Barcelona es comunicava amb un company en català. Però el millor va ser quan li va aclarir que es farien el canvi a "dos quarts de deu". I per la fonètica diria que la persona era un català de poques generacions. Però aquesta és la meva gent, molt més que altres de socarrel que passen de tot el que es refereixi a la llengua.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!