En un viatge a Itàlia, fa molts anys, vaig entrar en una llibreria de les que fa molt goig entrar, però com que no llegeixo en italià, vaig acabar comprant un llibre de fotografia que em va cridar l'atenció. Aleshores no tenia ni idea de qui n’era l’autor i de la importància que tenia en la història de la fotografia. El que sí sé, és que ja m’agradaven les fotografies antigues i fullejant-lo em va semblar que hi havien fotos que m’agradaven. Molt anys desprès vaig anar descobrint a l’autor i la seva filosofia sobre l’instant decisiu: “Fer una fotografia és alinear el cap, l’ull i el cor. És una forma de vida”.
Podria haver triat qualsevol altre foto del llibre però aquesta de l'estació de Saint-Lazare de París (1932) és la que d’entrada em va impactar més, perquè em sembla més un miracle que un moment decisiu. És una foto simple però plena de moviment i detalls: El cartell del circ Railowsky amb el salt de l’acròbata a l’esquerra de la imatge, el mateix salt que el personatge central reflectit perfectament en al bassal d’aigua i a mil·límetres de tocar-la, i finalment el moviment de l’aigua al bellugar-se l’escala de fusta. M’encanta: Un miracle premeditat.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
