Una de les dites més poètiques de la nostra llengua. Expressa que la voluntat real i els desitjos interns són els que acaben determinant les nostres accions i el nostre destí.
És una evolució de la sentència bíblica de l’Evangeli de Mateu: “Ex abundantia cordis os loquitur” (De l’abundància del cor en parla la boca). Ja apareix documentada en textos catalans del segle XV,
<Cap on el cor s’encamina, el peu camina>
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
