“Xiuxiuejar” ve d’una onomatopeia: xiuxi- / xiu-xiu, que imita el so suau d’un murmuri o d’algú parlant fluixet.
És una paraula nascuda del so, no d’un concepte abstracte. Directa i molt catalana.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!