No us penseu que al Jardí de les Palmeres
fos l’any noranta-tres molt més clement...
Sota un mantell podrit, manats de feres
sortien de cacera impunement.
Llançaven gargalls blaus a les banderes
i mastegaven l’odi que els feia d’aliment.
Un llamp d’argent trencà la matinada
i s’enfonsà en un cor de divuit anys,
un cor valent... una ganivetada,
una vida estroncada
enmig dels seus companys.
Passarà el temps, però no oblidarem
un cognom: Agulló, i un nom: Guillem.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
