LI. TEMPORAL
He tornat allà on vam néixer,
on ens vam donar la mà.
Lloc de dolor i alegria,
potser no ho recordaràs.
On l’aigua estava calmada,
on vaixells a l’horitzó
abans solcaven les onades,
hi ha passat una tempesta,
que ha arrasat amb la llongada
per on junts vam caminar.
Però llavors he vist les roques,
m’he fixat en aquell banc,
i he pensat que allò que estimo
no s’ho emporta un temporal.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
