No celebrem flors,
celebrem les veus que van tremolar
però no van callar.
Són les mares, àvies, germanes i tietes.
Les mans que van escriure quan els deien que callessin,
els passos que van caminar tot i no tenir sabates
Som filles de moltes lluites
de dones que van resistir en silenci
i de dones que van cridar per totes.
I encara avui entre soroll i presses
seguim xiuxiuejant revolucions.
Perquè cada paraula dita,
cada espai guanyat
i cada por travessada
és també una forma de llibertat.
8M
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
