Les façanes que parlen.
I com tota rondalla, el temple tenia tres cares, cadascuna amb la seva història:
• La del Naixement, plena de vida, com un matí de primavera al camp.
• La de la Passió, dura i punxeguda, com un hivern que et talla la cara.
• La de la Glòria, encara per acabar, que serà com un cant de festa major.
Cada façana era com un capítol d’un llibre que no cal llegir, perquè ja el veus escrit a la pedra.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
