en quin moment estrany habito.. des de les estranyes entranyes i sacres budells, se m’eriça la ment i la pell al voler-te deixar d’estimar.. i no son prou les paraules per dur-te de nou a l’inici de tot i voler que l’oblit m’alliberi de tu..
no soc res..
sense enyor ni dolor..
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
