"I me’n vaig anar al terrat, amb el cel tibant i de color de maduixa a la posta, i els coloms se’m van acostar ran de peus, llisos de ploma, amb les plomes on quan plovia la pluja relliscava sense poder entrar a dins. De tant en tant una mica de vent els girava les plomes del coll enlaire... Dos o tres van alçar el vol i contra el color emmaduixat de la posta tots eren negres".
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
