Històries que grinyolen al pont de Rupit.
Ai, macos, el pont penjant de Rupit no sempre hi va ser. El van fer perquè la gent pogués travessar el riu sense fer marrada, i amb els anys s’ha tornat l’ànima del poble. L’han reforçat més d’un cop, que el vent i el temps no perdonen, però encara grinyola com un vell amic fidel. Quan hi passes, recorda que no és només fusta i cordes: és la memòria viva de tots els que l’han creuat, un tros d’història que encara respira.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
