11:11
El món crida i de sobte calla, només una remor suspesa a l’aire, sense paraules, però amb una certesa antiga, una força invisible que estira els fils del destí i t’empenta cap a un abisme fictici on hi ets tu
I en aquest abisme que no cau, que només promet, hi ressona el batec d’allò que encara no ha passat i entens que el destí no t’empeny, i en silenci, t’anomena sense veu..
S..❤️
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!