Aquelles paraules que mai et vaig dir, ni tan sols les que mai et vaig escriure, es van quedar com esborranys a la meva ànima, esperant que arribés un moment de bogeria per poder fugir cap a tu.
I potser encara hi són, quietes, com cartes sense enviar dins d’un calaix, preguntant-se què hauria passat si un dia hagués tingut el cor prou valent per deixar-les volar..
S..❤️
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
