L’ombra que no era d’home.
Dins del parc Güell troben una noia morta… I mira, noi, jo hi vaig passar abans que ningú. L’aire era tan quiet que feia por. Les pedres, que sempre han vist massa, tremolaven com si recordessin un mal antic. Al costat del cos hi brillava una pols fina que s’esvaïa quan t’hi acostaves. I et diré el que no vaig dir als mossos: una ombra va creuar el camí sense fer soroll. No era humana.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
