El bosc que creix cap al cel.
A mesura que passaven els anys, les columnes pujaven com pins vells i orgullosos. I els vitralls, quan el sol hi entrava, feien dansar els colors com si fossin fades juganeres.
Els veïns del barri, que al principi pensaven que aquell noi estava una mica tocat del bolet, van començar a veure que allò no era pas obra d’un home sol, sinó d’un esperit creador que feia servir en Gaudí com a instrument.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
