Baixant de la Font del Gat: un retorn tranquil a un món que corre massa.
Mira, filla, baixar de la Font del Gat és com tornar d’un altre món. Allà dalt l’aire és net i l’aigua parla fluixet. Però quan baixo, em trobo la ciutat fent més soroll que un galliner. Patinets que passen com llamps, gent corrent sense saber per què… I jo penso: ‘Quina pressa tenen, si la vida és la mateixa.’ Així que segueixo caminant, a poc a poc, que és l’única manera de veure les coses com cal.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
