La Dama Blanca de l’Ebre… Au va, xiquets, pareu l’orella. Quan la lluna s’arrodoneix i el riu baixa manset com un bou cansat, diuen que surt una dona tota blanca que camina damunt l’aigua com si fos un bancal ferm. No fa ni fresa, només un lluïment que et fa recular. Els pescadors tardans la veuen, i els joves eixerits també. No diu res, però la notes, com si el riu et fes un advertiment antic.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
