Al meu institut habilitrn l'aula de música per assajar als esplais, i justament hui he escoltat com un xic que no coneixia de res tocava unes albaes amb la flauta dolça. M'he girat i he comenñat a acompanyar-lo amb una caixa. I m'he sentit molt a gust perquè he pogut parlar amb ell en valencià 100%. Poder parlar català amb algú de la meua edat (17) en València és cada vegada més difícil, i esta situació la veritat m'ha animat el dia. A vore si cada cop més puc parlar en valencià en València!
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
