Precisament la part dels individus impredibles em sembla la part menys raonada de la psicohistoria com a forma de predir i dirigir la història. La qüestió és que les situacions i avenços crean nínxols que algú ocuparà. És allò de dos científics resolent el mateix problema per separat al mateix temps. És com un loci buit en una xarxa trófica si falta un predador algun animal l'omplirà.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
