Avui, després de dinar, m'he arrupit contra el terra i he plorat durant vint-i-quatre minuts en contemplar la naturalesa del que significa ésser humà. Cal reconèixer la inherent vulnerabilitat d'un mateix. Després he patit una reincidència de la macarronada d'ahir, i davant la latrina hi he vessat encara més llàgrimes, però per un dolor més físic que espiritual. Ara em trobo relativament bé. No menjo prou fibra.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!