La iaia Roser s’escalfava al foc mentre el març feia de les seves. La Laia li somreia des de la finestra amb un floc de neu gegant. Quan va entrar, vermella de fred, l’àvia li digué que el març sempre juga: un peu a l’hivern i un a la primavera. Però en un parpelleig, la noia es transformà en una figura inesperada: Isabel Díaz Ayuso, aparició estranya que semblava cercar alguna cosa més que escalfor.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
