Són el que són.
Quatre estornells s’han posat al cablejat.
Do, mi, sol, fa.
Notes d’una melodia que se'm repeteix al cap.
Després han volat
i han tornat.
Aquest cop al terra.
Banyoles, Sant Maurici, Malniu i Puig-cerdà.
Quatre estanys que, de nou, fugen volant.
Al cel, han escampat.
Altair, Antares, Rigel, Aldebaran.
Quatre estels d’una constel·lació irreal.
Un cop més, han marxat.
Un pruner, el destí estriat.
Quatre prunes de color negre de blanc esquitxat.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
