Ombres sota Colom.
A principis del segle passat, Barcelona amagava més ombres que llum. Al port, entre magatzems rovellats i carrers que feien olor de sal i carbó, corria el rumor d’un bar prohibit dins del dit del monument de Colom. Ningú admetia haver-hi entrat, però tothom coneixia algú que hi havia perdut alguna cosa: la memòria, la veu o la por. La ciutat avançava, moderna i orgullosa, però sota la pedra i el bronze hi bategava un cor antic, cansat i fosc, que ningú gosava mirar de front.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
