De vegades em pregunto si soc l'única persona desperta anímicament en aquest món. Miro en els ull de la gent i sovint semblen conques de vidre que només amaguen foscor de tons diversos, pous en els quals l'enteniment es perd. De vegades tinc la sensació contrària, que cadascú és un llac de vida i formem un oceà de biodiversitat que es complementa. De vegades faig cops de cap contra la paret quan m'avorreixo.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!