El temple que vigila la ciutat.
Ara, quan el sol es pon i les ombres s’allarguen, la Sagrada Família sembla un gegant que vetlla Barcelona. I la gent que hi passa, vingui d’on vingui, queda amb la boca oberta, com si hagués entrat en un conte.
I el meu avi Guifré, quan m’ho explicava, sempre acabava dient:
“Fill, hi ha obres que no són per acabar-les. Són per estimar-les mentre creixen.”
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
