L’obra que no s’acaba mai.
I aquí ve la part que més agrada explicar als avis: en Gaudí sabia que no la veuria acabada. Però ell, amb aquella calma de qui sap que el temps és un riu llarg, deia:
“El meu client no té pressa.”
I així ha anat passant el temps. Guerres, crisis, canvis… però el temple, tossut com un vell roure, ha continuat creixent. Pedra a pedra. Any rere any.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!