M’estreno dient que ahir vaig anar a Terrassa a veure el Petit Príncep. Pse. “Pse” perquè si ja el llibre té un excés de sucre, l’espectacle és una llaminadura molt bona, que agrada molt i de factura impecable. Un producte cultural industrial que respon fil per randa a la seva intenció: agradar. Com una cançó del Paul McCartney, no pots deixar d’escoltar-lo encara que sàpigues que no t’aportarà res.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!