Sanatori de Terrassa: Entre Pins i Esperança.
Ai, noi… el Sanatori de Terrassa era un d’aquells llocs que et quedaven gravats. Entre els pins i l’aire fresc, semblava que el món s’aturés. La gent hi anava a recuperar forces, i jo encara recordo els passadissos llargs, la llum clara entrant per les finestres i els metges caminant amb pas segur. Eren temps durs, però també plens d’esperança i d’històries que ens feien sentir vius.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
