~ Ceguesa ~
Flàccides nits monòtones,
tu les vas fer harmonioses,
mes ara la nit esdevé dolorosa
i perd tota bellesa colpidora.
Ets l’odi que contenia,
la ràbia que m’absorbia,
la tristesa, la covardia,
que tot ho reprimia
Ets la pluja intensa d’una ment clara,
el tros del got trencat que talla,
l’excés d’aigua que mata la planta,
l’escletxa de llum que cega l’àguila…
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!