M'agraden molt les llengues que fan servir onomatopeies en el seu parlar. El català n'és un exemple molt clar (xiuxiuejar i nyigui-nyogui mateix en son exemples). L'anglès també ho fa, sonant dur i contundent, convertint quasi qualsevol so en un verb (to knock, to ring, to munch...) o nom (drop of water). El japonès ho porta a un altre nivell (amb "onomatopeies" per descriure sentiments i tot). El castellà, en menor mesura, també ho fà, peró no sol ser tan clar ni tan eufónic en aquest sentit.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
