Xiu

David

@limondelcaribe

Més bona és aquesta:

​A Dosrius, l’aigua neix i s’amaga,
entre rieres que canten sota els pins,
on el passat de gel i pou encara es banya
en el silenci fresc dels seus camins.
​Més amunt, on el bosc es fa muntanya,
Vilamajor vigila des del cel,
amb la torre vella que el temps no banya
i un aire pur que ens serveix de mantell.
​Del pou de glaç a la plana florida,
dos pobles que es miren amb pau i honor,
bateguen junts el ritme de la vida,
entre el Maresme i el Vallès, tot és color.