FALGUERES (de "D'amor i de dol")
Passejo pel camí del bosc tot resseguint les passes de la pluja,
gairebé oblidada.
Una falguera reneix i em saluda.
Guaito les falgueres silents, que es fan rínxols,
agafades al marge del camí, com espectadores
entre atentes i absents.
Falgueres que, com si res, aguanten
els anys, la sequera, l’aparent oblit.
Testimonis muts del pas de les edats, de la ingravidesa dels temps.
Voluntat cretàcia de pervivència.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
