Les costures d'una llengua
i una terra ocupada
on la boira ja és un mal averany.
Hi ha qui diu que aquests arbres
(i la seva parla)
no serveixen per a res
que una diàspora
els ha dut fins aquí,
però nosaltres els reconeixem
i si fins ara no s'han mort
potser els arribi una primavera.
El temps, però, i les estacions
no s'esdevenen soles,
cal imaginar-les amb tota
la seva gran plenitud.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
