De la tornada
—Qué tens?
—Qué et fà patir?
—No res.
—No m’ho crec.
—Des que vau tornar et noto capgirat.
—No, iaia.
—Només…
—Digas!
—És que…
La Rosa va esperar.
—És difícil tornar. Aquests dies han estat plens. Els pares estaven relaxats. Les dos petites, encara que tenen pocs mesos s’entenien molt bé. I jo…
— I tú, què?
—Estic més comunicatiu a Vigo. Em sento molt còmode al bar, ajudant i tractant els clients. Ja sé que tornarem a l’estiu, però se’m farà llarg.
(…)
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
