Un dedicat de meu.
Vaig mirar a la dona que seia al meu costat. Era de mitjana edat, ja una mica grossa. Els ulls encara vius estaven encerclats per unes fines potes de gall, les galtes ja no eren tibants, però els seus pits eren encara molsuts. Com passen els anys, em vaig dir.! Aleshores se'n va assabentar que la mirava i es va girar cap a mi amb un somriure, el mateix somriure càlid i dolç que em segueix enamorant tots els dies, des de ja fa gairebé quaranta anys.
A Teresa, la meva dona.
Inicia sessió per respondre a aquest xiu.
No hi ha respostes encara. Sigues el primer a respondre!
